photography
photography
«Em va costar molt desfer-me de l’abric blau que vaig portar la primera vegada que vaig ballar amb la Carlota. Però ja no el podia portar més.
Però n’he encarregat un de nou, exactament igual, fins i tot al coll i les mànigues, així com una armilla i uns pantalons nous.»
Goethe
Els dolors del jove Werther
Me costó mucho desprenderme del abrigo azul que llegué la primera vez que bailé con Charlotte. Però no podia usar-lo.
Així que va encarregar un nou, idèntic, fins al cuello i les mangas, a més d’un xalec i uns pantalons nous.
Goethe,
Las penas del joven Werther
«Em va costar molt desfer-me de l’abric blau que vaig portar la primera vegada que vaig ballar amb la Carlota. Però ja no el podia portar més.
Però n’he encarregat un de nou, exactament igual, fins i tot al coll i les mànigues, així com una armilla i uns pantalons nous.»
Goethe
Els dolors del jove Werther
El projecte comença amb l’experiència de revisitar llocs que en el passat formaven part del nostre entorn habitual.
Anys més tard, en un retorn casual, trobem el vincle emocional que existeix amb el lloc. No té res a veure amb la seva qualitat arquitectònica i urbana; inesperadament, pel simple fet de connectar amb un passat en què s’havia viscut tan intensament, ens trobem davant d’espais ordinaris ara proveïts d’una càrrega emocional incontrolable.
En un perillós abús de nostàlgia, aquesta experiència en particular em va connectar amb la meva infància, per revisitar el camí que em portava cada setmana d’escola a un centre esportiu proper.
El projecte part de l’experiència de revisitar llocs que en el passat formaven part del nostre entorn habitual.
Anys després, en un regreso fortuit, retrobem el vincle emocional que existeix al lloc. No té res que ver amb la seva qualitat arquitectònica i urbanística; inesperadament, per el mero fet de connectar amb un passat vivido amb tanta intensitat, ens trobem davant d’espais cotidianos ara impregnats d’una càrrega emocional incontrolable.
En un perillós abuso de la nostàlgia, aquesta experiència en particular em va connectar amb la meva infància, permeti-me revivir el camí que em portava cada setmana de classe a un centre esportiu proper.
El projecte comença amb l’experiència de revisitar llocs que en el passat formaven part del nostre entorn habitual.
Anys més tard, en un retorn casual, trobem el vincle emocional que existeix amb el lloc. No té res a veure amb la seva qualitat arquitectònica i urbana; inesperadament, pel simple fet de connectar amb un passat en què s’havia viscut tan intensament, ens trobem davant d’espais ordinaris ara proveïts d’una càrrega emocional incontrolable.
En un perillós abús de nostàlgia, aquesta experiència en particular em va connectar amb la meva infància, per revisitar el camí que em portava cada setmana d’escola a un centre esportiu proper.
2015 | Festival DOCfield 2015 | NITS DOCfield: projecció pública | 4 de juny | Barcelona
2011 | Sèrie DISPAR-U | exposició col·lectiva | desembre | Barcelona
2011 | Festival Stripart | exposició col·lectiva | juliol | Barcelona
2011 | Galeria Espai Privat | exposició col·lectiva | juny | Barcelona
2015 | Festival DOCfield 2015 | NITS DOCfield: projecció pública | 4 de juny | Barcelona
2011 | Sèrie DISPAR-U | exposició col·lectiva | desembre | Barcelona
2011 | Festival Stripart | Exposició col·lectiva | Julio | Barcelona
2011 | Galeria The Private Space | Exposició col·lectiva | Juny | Barcelona
2015 | Festival DOCfield 2015 | NITS DOCfield: projecció pública | 4 de juny | Barcelona
2011 | Sèrie DISPAR-U | exposició col·lectiva | desembre | Barcelona
2011 | Festival Stripart | exposició col·lectiva | juliol | Barcelona
2011 | Galeria Espai Privat | exposició col·lectiva | juny | Barcelona
