sweet home

04 06 20 | previous | room
04 06 28
04 06 28
04 06 28
04 07 01
04 07 01
04 07 02
04 07 02
04 07 02
04 07 02
04 07 02
04 07 02
04 07 02

 

 

04 07 02 | Stripart Festival Opening
04 07 02 | Stripart Festival Opening
04 06 27 planning | previous | section
04 06 27 | planning | previous
04 06 27 | planning | intervention
04 05 09 | notebook
04 05 09 | notebook
04 05 09 | notebook

• Stripart 2004 Festival | collective exhibition | July | Barcelona
_

No hi ha on amagar-se quan hom fuig d'un mateix.

Amb Sweet Home es tretén fer una introspecció en la inestabilitat emocional de l’home, projectada en un àmbit físic com és el seu propi hàbitat. 
Anomenat a vegades refugi, acaba per esdevenir moltes altres presó. Aquell lloc de seguretat on fugir, recloure’s, acabarà per agredir emocionalment l’amo.

La solidesa es desfà, les parets et parlen. La sinceritat fa mal. La ‘dolça’ llar pot acabar per convertir-se en un infern.
_

El procediment es basa en disposar una distribució d’estances, al igual que es faría en qualsevol altra vivenda de qualsevol ciutat de qualsevol país, en la sala assignada. La diferència rau en el tractament d’aquests envans divisoris: mentre en el món de la construcció els promotors opten per l’ús del sòlid maó per aixecar aquestes particions, en el món dominat per la matèria gris tot és molt més inestable. 

El ‘maó’ serà la corda. Els  envans mai toquen terra, deixen passar la llum i les veritats. No hi ha on amagar-se quan un fuig de sí mateix.
El significat occidental de saló, habitació, rebedor, bany o jardí, té aquí un simbolisme molt més particular i punyent. Él nostre cap no es deixa distribuir tan dòcilment.
_

La distribució de la llar dependrà, com deia, de la sala. Els envans de corda penjaran del sostre:
Dues cordes principals, dues ‘línies’, delimitarán el pla de les nostres parets penjant de dos tacs per dalt i prenent certa estabilitat amb un pes abaix. Sense tocar mai el terra. I a partir d’aquí, multitut de cordes menors uniran aquestes dues principals, omplint aquest pla suspès, com quí dibuixa línies un paper.

La col.locació estratègica de dos focus que emeten llum intermitentment potencien el concepte de transparencia de les parets, plasmant les ombres de les cordes, així com la de l’espectador, a tot arreu.

La confusió es manifesta.